Einleitung
Estem a la riba del riu Llobregat, un dels rius de la conca mediterrània més importants de Catalunya i amb un entorn relativament alterat antròpicament. I podem observar-hi, entre moltres altres de més esparses, una espècie vegetal molt típica d’indrets humits i molt nitrogenats sovint alterats per l’activitat humana: l’ortiga.
Aquí en aquest punt constitueixen ortigoses, és a dir, extensions on hi predomina clarament aquesta espècie. Tots sabem que l’ortiga té mala fama, ja que el seu contacte produeix la coneguda urticària a la pell. La veritat, però, és que és una planta amb unes propietats medicinals i gastronòmiques que, tot i que se n’ha perdut la mena, són digne de menció. Cal saber que un cop bullides perden les punxes irritants. Algú s’anima a collir i menjar ortigues? Se’n poden fer sopes, cremes, fregides amb mel, arrebossades...