Einleitung
A banda i banda de la riera de Tous hi havia hagut vinyes. En llocs de grans pendents com aquest va ser necessari aixecar marges de pedra seca per tal de contenir la terra en cas de fortes pluges que poguessin arrossegar l’espai cultivat. En alguna part d’aquests marges, també s’hi solien inserir lloses planes sobresortint formant els graons d’unes pràctiques i senzilles escales de marge. A més, el pagès hi solia construir una barraca, algunes aprofitant els marges i com a mesura per aprofitar millor el poc espai, per tal d’aixoplugar-s’hi en cas de mal temps o descansar-hi durant la llarga i dura jornada. Aquestes barraques, doncs, solien ser anomenades aixoplucs, ja que eren de petites dimensions i no solien ser utilitzades per fer-hi nit ni estades de més dies donada la proximitat del poble, que permetia al pagès anar a dormir a casa sense haver de perdre molt de temps en el trajecte. Actualment, tot aquest patrimoni resta mig ocult per la vegetació que s’ha fet mestressa i senyora de la zona a causa del progressiu abandonament de les tasques agrícoles que la mantenien diàfana, tot i que encara hi queden alguns horts. Pel caminoi d’accés a aquests, podem mirar d’acostar-nos-hi més.
El pont pel qual passem és el de Cal Riba, construït als anys vint del segle XX.
La riera de Tous, formada per la confluència de varis cursos anteriors a partir del pantà de Tous, que és la que passa per sota del pont, presenta una excel·lent varietat ecològica i paisatgística i hi podem veure vegetació de bosc de ribera, com sargues (Salix elaeagnos), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), i rèptils i amfibis com la serp d’aigua (Natrix maura) i la granota verda (Pelopylax perezi).