Einleitung
També anomenat pou Vell, ja es troba documentat l'any 1619, i se li atribueix un funcionament interromput des de la seva construcció fins a la finalització de l’activitat ja en ple segle XX. Annex al mas de l’Avencó i excavat a l'altra banda del camí en un bancal de terra, presenta característiques molt similars a les del pou Gran, tot i que les seves dimensions són una mica menors. És també de secció circular i coberta en forma de cúpula i presenta tres obertures en la mateixa disposició que les del seu veí. Tot i la vegetació que impedeix veure part de la seva estructura, té un estat de conservació força bo.
Davant del pou Mitjà, a frec de pista, hi ha el mas, el molí i la bassa de l’Avencó, principal conjunt hidràulic de la zona. El mas és ja documentat el 1123 i va arribar a ser una unitat social i organitzativa de les més destacades de la zona. A frec del mas, podrem clissar la bassa de l’Avencó, que alimentava el funcionament de l’antic molí. Tot i que el principal ús de la bassa era el de la força hidràulica per fer funcionar el molí, en un moment determinat també s’usa per a la fabricació de gel, activitat potser més rendible que la molinera.