Einleitung
És un altre dels arbres típics de ribera que veurem al llarg del curs de la riera. Arbre de rapidíssim creixement i vida curta, sol viure menys de cent anys. Pot aguantar una mica millor la secada que el salze i el vern, és per això que en rius permanents creix a la segona fila, mentre que en torrents estacionals s'hi instal·la sense competència (com és el cas).
En moltes ocasions els pollancres que trobem són varietats hibridades amb els autòctons, que han estat plantats o provenen de la dispersió de plantacions fetes als vorals de les rieres per obtenir-ne un aprofitament forestal. Normalment són de fulles grans. La fusta del pollancre, tova i poc densa, és utilitzada per fer caixes d’envelar i pasta de paper.
Del mateix gènere tenim l’Àlber (Populus alba), que ja hem vist, i el trèmol (Populus tremula) més present a la muntanya mitjana, tots ells caducifolis i dioics (individus masculins i femenins separats).