Einleitung
Les suredes són pròpies d’aquests terrenys silícics, sorrencs, de clima temperat i relativament plujosos. Quan coexisteix amb l’alzinar, aquest últim es desplaça als terrenys més ombrívols i humits. Les espècies que acompanyen les alzines sureres són semblants a les de l’alzinar litoral amb presència però de brucs, ginestons i estepes allà on el sotabosc ha estat alterat. Els arbres d’aquestes suredes, l’alzina surera (Quercus suber), són petits, sovint amb més d’un tronc. La manca d’arbres madurs l’expliquem per la forta explotació del bosc per obtenir-ne carbó. Als arbres de major diàmetre, cada 9 anys, al començament de l’estiu es fa la pela del suro. Aquest arbre permet que se li tregui l’escorça i la torna a regenerar. Crida l’atenció el tronc llis i de color vermell fosc que els hi queda després de la pela. Les pannes o planxes de suro, un cop extretes de l’arbre, patien tot un seguit d’operacions artesanals fins a tenir el material a punt per obtenir-ne els taps.