Einleitung
Seguirem pel camí de la DRETA.
Hem vist a banda i banda com una enfiladissa típica d'alzinar: l'arítjol, s'enfila pels troncs dels pins. Quan l'ambient es torna més humit o frescal, el sotabosc es fa tant espès que recorda la selva amazònica.
Aquest sotabosc correspon a un bosc que va desaparèixer quan es va fer net per plantar-hi vinyes. Abans de les vinyes i abans que el bosc s'aprofités per llenya i fusta, hi dominava l'alzinar. La humitat i el clima temperat per la proximitat del mar, afavoria un alzinar litoral amb un sotabosc desenvolupat com el que trobem per aquí: marfulls, aladerns, llentiscles, lligabosc i alguna servera. Allà on el sol era més profund i fresc sortien roures.
Abandonades les vinyes, es va plantar el pi blanc per la fusta i aquest s'ha escampat per tot arreu. Ara però, abandonat també el bosc, la successió natural s'encarrega d'afavorir que torni l'alzinar perdut. Només l'acció de l'home o un incendi podríem fer retrocedir aquesta dinàmica natural.