Einleitung
Si ens aturem uns instants i contemplem la pineda que avui ens envolta, podem apreciar com tímidament algunes alzines (Quercus ilex) i roures rebroten i creixen a la seva ombra tot buscant la llum. Senyal del passat d'aquest bosc d'alzinar mediterrani i roureda que va ésser intensament aprofitat per llenyes, carbonejat i cultivat fins a gairebé desaparèixer.
Fa prop d'un segle que es va afavorir el pi blanc (Pinus halepensis) actual, espècie pionera i de creixement molt ràpid i invasora en terrenys abandonats després de la fil·loxera. A poc a poc, i si els incendis no ho impedeixen, el bosc potencial s'anirà recuperant fins a assolir el seu propi equilibri natural (estadi climàcic).
Bilder nicht verfügbar