Einleitung
És el darrer estanyol que sorgí, conegut com a Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre de 1978. Fa uns 40 metres de diàmetre i 7 de fondària. Es va formar enmig d'una plantació de pollancre i els propietaris van intentar reomplir-lo amb runes sense èxit. La seva coloració és verdosa i és un estanyol lleugerament eutròfic. Presenta un cinyell de vegetació helofítica de canyís molt densa i un conjunt d'arbres de ribera al seu voltant.
Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l'aqüífer de calcàries, es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d'aigua a poca profunditat. Quan l'aqüífer disminueix el seu volum d'aigua i el terreny es col·lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments de sòl que donen lloc a la formació d'estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables.