Einleitung
L’església de Santa Coloma de Fitor va ser consagrada a l’any 948 L’església que ha arribat als nostres dies forma un conjunt edificat interessant i complex, de cronologia diversa. Al costat de tramuntana hi ha vestigis de la construcció més antiga, de datació imprecisa, corresponent als murs laterals de l’espai del nord-oest, que constitueixen la base del campanar que més tard s’hi va aixecar al damunt. La nau de migdia, amb el seu absis de semicercle allargat i aparell en espiga (opus spicatum), és preromànica i es pot relacionar amb la consagració del segle X. Del mateix moment o poc més tardana és la part inferior del campanar fins a l’alçada del primer pis de finestres. Sobre d’aquest cos primitiu, en plena època romànica (segles XI o XII), s’hi bastí el pis alt amb finestrals geminats i arcuacions llombardes. L’absis del costat nord i la volta apuntada de la nau de migdia poden ser del segle XIII. Altres estructures pertanyen a diferents afegitons i reformes d’èpoques posteriors. Al llindar de la porta hi ha una curiosa làpida sepulcral del rector que va morir l’any 1817 a causa de l’atac d’uns lladres. Entre els anys 1984 i 1985 l’església va ser objecte d’una campanya de restauració durant la qual es va enderrocar la sagristia i es va eliminar el cementiri.