Einleitung
De camí a Millars travessem una zona forestal dominada per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis). Aquesta espècie d’arbre és indicadora del substrat calcari de la zona, una excepció en el context de les Gavarres. També s’observa molt bé com sota l’estrat alt de pins hi creix un segon estrat arbori format per alzines. Si la successió natural no s’interromp per una pertorbació, com una tallada o un incendi, aquests boscos tenen vocació potencial d’alzinars. Bona part d’aquests boscos son camps abandonats. Els usos del sòl van variant amb el temps per motius socials, econòmics o per causes naturals. La fil•loxera, una plaga que afectà mortalment les vinyes a finals del segle XIX, i la gelada del 1956, que va matar les oliveres, han estat dos episodis catastròfics que van determinar l’abandonament de moltes terres i han marcat el paisatge fins als nostres dies. Amb la crisi del sector primari, a mitjans del segle passat, moltes de les terres menys aptes pel conreu van ser també abandonades. El bosc ha anat ocupant aquestes superfícies ermes uniformitzant l’antic paisatge agrari.