Einleitung
Les primeres notícies de Sant Joan Salern son del segle XIII quan era una capella servida per un ermità. El 1324 s'hi va establir un priorat de monges benedictines. Després de la pesta negra de 1348 va ésser agregat al monestir de Santa Maria de Vilanera, prop d'Empúries. Sense les monges el santuari continuà sota la cura d'una confraria que aplegava gent de les poblacions de l'entorn. El culte s'hi va extingir, probablement, al segle XIX. En el conjunt de ruïnes destaca l'església esfondrada de nau rectangular i campanar d'espadanya al costat nord. A la façana és notable la portada amb els dos petits capitells amb decoració esculpida vegetal i zoomorfa. Es una construcció renaixentista del segle XVI. A l'exterior del mur de migdia de l'església hi ha encastada una dovella que té esculpit un escut gòtic que pertany, molt probablement, a Brunissenda de Roca, priora a l'any 1324.