Einleitung
Fent costat als pins i algun roure escadusser, un dels arbres amb més presència a la zona és l’alzina surera o, senzillament, el suro (Quercus suber). És un arbre típicament mediterrani, que ocupa unes 60.000 ha a Catalunya, amb una gran extensió a les serralades litorals i prelitorals de la zona de la Costa Brava i comarques gironines. L’escorça d’aquest arbre és l’apreciat suro.
Les alzines sureres són arbres robustos, de mida mitjana i irregulars. És una espècie longeva, viu uns 200 anys i alguns exemplars més de 500. El suro l’aïlla del foc i permet que rebroti després d’un incendi.
La característica més important és la seva escorça que pot fer fins a 15 cm de gruix. Aquesta es pela cada 9 anys, a començaments d’estiu. L’escorça interna, de color vermell , queda al descobert i amb el temps s’anirà enfosquint i engruixint de nou.