Einleitung
En aquests murs de pedra veiem les falgueretes més petites que dèiem abans: falzies i polipodis.
Parlem del trèmol. És el pollancre que arriba més amunt a l'estatge montà. Les fulles amb un pecíol molt llarg i prim tremolen fàcilment amb poc vent. A més, pren unes coloracions de tardor que van del groc intens (foto) al vermell vinós. Les fulles s'han fet servir com a farratge hivernal. De la fusta se'n feien mistos, escuradents, joguines i pasta de paper. És la de millor qualitat de tots els pollancres però com que no es fan grans boscos no és explotable forestalment. Normalment és un arbre acompanyat de la part baixa de les rouredes, on també hi ha freixes, avellaners, cirerers.
Per aquí apareix algun roure testimonial. El veieu sortir del mur, és molt vell. Més endavant us expliquem què els hi ha passat.