Einleitung
La garriga és una comunitat vegetal on hi predomina el garric (Quercus coccifera), un arbust del mateix gènere que les alzines però arbustiu, rabassut i molt punxós. Tot i que, filant prim, podem trobar varis tipus de garriga, aquí les plantes dominants que acompanyen el garric són, sobretot, l’estepa, tant la blanca com la borrera, el romaní i la gatosa. A l’hivern, l’espectacle floral és format per la gatosa i el romaní, amb les seves grans extensions de flors grogues i blaves, respectivament. A la primavera, en canvi, l’estepa blanca, amb les seves vistoses flors rosa violaci, i les esquitxades taques grogues d’algunes argelagues (foto), en seran les protagonistes.
Aquest és l’hàbitat de l’esparver cendrós (Circus Pygargus), ja que és un rapinyaire que prefereix espais oberts amb vegetació baixa com la garriga per caçar, fent el niu a terra, ben camuflat enmig de les herbes. És per això que es demana especialment en aquesta zona, no sortir del sender marcat, ja que sense mala intenció podem trepitjar-ne el niu i els ous en època de cria. És una espècie protegida que té en aquesta àrea del massís del Montgrí uns dels pocs hàbitats de les comarques de Girona.