Einleitung
Pujant la muntanya de Sant Julia observem que l’alzinar és d’un verd fosc, que atenua l’aridesa del clima i permet la presència d'un sotabosc amb gran quantitat d'arbusts (marfull, aladern, llentiscle, cirerer d'arboç, fals aladern, arç blanc, galzeran) i lianes (heura, lligabosc, arítjol,…).
Sota el sòl silici apareixen les castanyedes, originades per antigues plantacions. En el seu interior l’estrat arbori està format per castanyers, roures martinencs i alzines, i el seu sotabosc és el típic de l’alzinar, però amb presència d'espècies de distribució euro-siberiana.
Dels castanyers se’n n’aprofitava la fusta per fer bótes, això vol dir que el torn de tall de cada arbre era d’uns 10-12 anys per poder aprofitar la fusta prima i flexible de l’arbre jove. Es tallava el peu principal de l'arbre per aprofitar els rebrots, per aquest motiu els arbres tenen diversos peus i són prims, perquè havien sigut tallats diverses vegades. Aquest tipus de creixement es coneix com perxades.