Einleitung
Just a on som ara, si mirem amb atenció pel terra del camí per on anem, podrem veure clarament grans quantitats de petites pedretes sorprenentment arrodonides, els anomenats popularment dinerets, centimets o llenties. Són els mateixos petits fòssils rodons que hem vist fa poc formant part de la roca de la cinglera però despresos per erosió de les roques del mateix sòl. Com ja s’ha dit, són nummulits, closques fossilitzades d’antics protozous del gènere Nummulites que habitaven la zona quan era encara sota el mar fa més de 70 milions d’anys. Antigament, lluny d’aquestes explicacions més científiques, s’atribuïa a aquestes pedretes un component llegendari, màgic i sobrenatural, anomenades de diferents maneres segons la llegenda o explicació local. Alguns dels noms que s’han recollit a Catalunya són: dinerets del diable o del dimoni; dinerets de bruixa; dinerets de sant Pau; dinerets, pedretes o ulls de santa Llúcia; cèntims de sant Ponç; dinerets de la Mare de Déu o de la Verge Maria; dinerets dels francesos; ulls de serp... No cal dir que, en alguns casos, segur que eren objecte de supersticions i temors de tota mena, depenent de l’atribució i la història més o menys local. Tot i que també consta que els infants solien utilitzar-los com a peces de jocs i com a diners de joguina, a més de col·leccionar-los àvidament.