Einleitung
Estem planejant per la cota 1500, propers al límit superior del país del roure, més amunt ja començarien a aparèixer els pins, si no fos perquè també, aquests boscos, es van tallar per afavorir els prats de pastura en alçada.
Aquesta és la roureda de roure martinenc (Quercus pubescents), però si ens fixem, de tant en tant, trobem unes fulles de roure molt més grans del normal (foto). Són exemplars aïllats de roure de fulla gran (Quercus petraea), que volen un clima més de tipus atlàntic: humit i plujós, que no pas el roure martinenc, més abundant. L'explicació la trobem en el fet que la Vall Fosca es troba en transició entre la Vall de Boí (atlàntica) i la Vall d'Espot (Continental).
Les fulles fan fins a 15 cm i són de lòbuls més amples. Els arbres tenen un port més esvelt i tronc més recte. A més, les nostres rouredes han estat molt explotades per treure'n llenya i carbó, això fa que els arbres siguin més petits del que tocaria. L'arbust acompanyant, com ja hem vist abans als avellaners, segueix sent el boix (Buxus sempervirens)