385

D'origen romànic (segle XI), el pont comunicava La Bastida de Bellera amb el monestir de Sant Genís de Bellera.

És de pedra, i té un sol arc de mig punt fet de carreus ben treballats, fa uns 15 m de llargada, i 2 m d'ample, salva una caiguda de més de 46 m.

El seu ús no estava restringit i era utilitzat també per bosquerols, ramaders, i traginers, facilitant la comunicació de les muntanyes del nord-est, on hi havia camins que comunicaven els dos Pallars, amb Senterada.

Existeix una llegenda que parla d'una pastora, el diable (constructor del pont), i un monjo que casualment la va salvar.