Einleitung
Cupressus semprevirens
Estem al coll dels xiprers i tenim oportunitat d’observar dues espècies del gènere xiprer, per una banda el Cupressus semprevirens, la més coneguda, de forma estreta i allargada, i associada normalment als cementiris, i per altra banda el Capressus macrocarpa, originari de California, de branques horitzontals i forma piramidal.
Aquest arbre originari de Grècia, Turquia i l'Orient Mitjà, va ser introduït i difós a la península Ibèrica de molt antic. Al nostre país sempre es troba plantat, mai no s'hi ha naturalitzat.
És una espècie molt longeva que pot arribar a viure fins a 2000 anys (d'aquí ve el nom de “ sempervirens ”), i potser per això sempre se’l relaciona amb l’ús funerari.
La seva fusta és dura, resistent a la humitat, no es veu atacada pels corcs i es fa servir en fusteria, torneria i escultura. Diu la tradició que elements llegendaris com l'Arca de Noè i el temple de Salomó eren fets en gran part de xiprer.