Einleitung
Dins del Pla d'Espais d’Interès Natural o PEIN, trobem aquest bosc d'alzines. L'Alzina es l'arbre que de manera natural hauríem de trobar en tota la vessant que hem caminat. L'explotació de la terra i posterior abandó, fa que el primer arbre amb facilitat per repoblar sigui el pi. L'alzina, molt més adaptada als infortunis de la climatologia va guanyant espais, ja que és molt més resistent a les ventades, als incendis, a la sequera i a alguns depredadors.
Es un arbre de fulla perenne, amb l'anvers de la fulla recobert de ceres que el fan lluent i el revers protegit amb tricomes, que són com uns pèls minúsculs. Les fulles de les branques més joves punxen bastant, en canvi, les de les branques més velles ja es fan més arrodonides perquè no han de protegir-se tan dels herbívors.
Un dels usos de les alzines era fe-ne carbó a les carboneres, unes piles de llenya tapades amb vegetals i terra que es portava a una combustió lenta. La ventatja del carbó es que manté les propietats calorífiques de la fusta, però amb molt menys pes.