El camí dels Molins

Flag

L’aprofitament de l’aigua Riudecanyes avall

Sortirem de davant del parc de les Glaneres de Riudecanyes, just al costat d’un gran aparcament, i travessarem el poble pel seu vell nucli, passant per la plaça 1 d’Octubre, on hi ha l’església de Sant Mateu i una bona font. Els carrers de Riudecanyes en porten fins al capdavall del poble, allà on hi ha la cooperativa agrícola del poble i començar a temptejar el terreny dels fruits del paisatge.

Continuarem carrer avall, deixant els anomenats horts de la Riera a la nostra esquerra, fins a descobrir l’inici d’un camí que, primerament pavimentat, esdevindrà més endavant una delícia del bon fer rural d’aquetes contrades. És el camí dels Molins, reforçat amb marges i murs de pedra seca que connecta, o connectava, la petita sèrie de molins existents en aquestes ribes de la riera de Riudecanyes.

El primer dels molins, antiquíssim, és el molí de Guasc, mig amagat al marge d’uns cuidats horts. Tot i que l’aspecte de l’entorn és més aviat de secà, de tant en tant, una bassa, uns petits horts, un rec, les restes d‘un molí... donen entendre que l’aigua aquí s’ha aprofitat sàviament des de ben antic. Passem per una zona anomenada los Reguerals: els topònims expliquen moltes coses, oi?

Més endavant tindrem les restes d’un molí més, el molí de l’Arròs. El nom també és indicador de la seva principal utilitat. I encara un parell més, formant un conjunt, el de la Rafaela i del Badià. 

Fins aquí l’aigua i els molins. Ara tornarem pel secà, per les feixes d’oliveres guanyades amb marges de pedra seca. I ho farem per un camí seguit des de ben antic per anar del poble de Riudecanyes fins a la capital de la comarca, Reus. Amb la pedra seca en aquesta zona s’hi ha fet autèntiques meravelles: tot sigui per guanyar un pam més on poder plantar una olivera vessant amunt o per explicar-li en el migrat curs d’aigua per on cal que cenyeixi el seu pas.

Un pas més i ja arribem una altra volta a Riudecanyes. Ara sí, anem a tastar els fruits del paisatge?