Einleitung
Entre els antics marges dels conreus i ben a prop del Barranc de Vilanova, trobem aquest jove alzinar que pronostica una coherent successió del bosc.
En aquesta vessant més solana, el bosc original hauria sigut d’alzines (Quercus ilex), però la pressió humana va acabar amb aquests boscos. Antigament alguns podrien haver desaparegut pel cultiu d cereals, o per fe-ne carbó, però el verdader canvi fou entre finals del segle XIX i principis del XX on es van generalitzar els cultius de vinya. La vinya fou abandonada després que la fil·loxera, un paràsit de la vinya, en fes estralls.
El pi blanc ha sigut el repoblador majoritari. En racons com aquest, les alzines van prenent protagonisme pel fet de ser molt més resistents a les condicions extremes que es poden donar en aquest terreny, com els incendis i el fort vent.
El fruit de l’alzina, el gla, és un aliment molt important per algunes espècies animals com el ratolí de bosc, els esquirols o els porcs senglars, ja que pot ser recol·lectat i conservat durant tot l’hivern, quan altres fruit són més escassos.