Description
Església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra
Santa Maria de Vilalba Sasserra és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Està documentada el 1034 i va rebre diverses denominacions al llarg del temps.
Es tracta d’un temple d’origen romànic, reformat en diferents èpoques. La part més antiga de l’església data, probablement, del segle XIII i correspon a la nau, d’un romànic tardà. Segons dades històriques el creuer i el presbiteri es van construir l'any 1609. Dins hi ha dues capelles, una del segle XVI i una segona del segle XVII. Alguns elements i béns mobles importants que van formar part de l'ornamentació de l'església, com, la pila baptismal romànica, l'antic retaule gòtic i l'altar major del barroc català del segle XVIII, actualment, es troben desapareguts. Es conserven fotografies de principis del segle XX al fons fotogràfic de la Diputació de Barcelona-Servei de Monuments.
L’edifici, situat a 334 m d’altitud, a la zona muntanyosa del municipi, és de planta de creu llatina amb una sola nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i amb absis semicircular amb un arc triomfal. L'absis fou destruït en allargar el presbiteri, només es conserva l’arc de mig punt. El presbiteri actual és quadrat i de carreus. La porta d'entrada es troba a ponent, amb llinda i uns esglaons pel seu accés a l'edifici. Hi ha una altra porta cap al sud que és de mig punt, senzilla, que està tapiada, probablement era la porta de l'església romànica.
El campanar és quadrat, amb quatre obertures laterals de mig punt i dues gàrgoles damunt, coronat amb merlets i tancat per una construcció de forma piramidal. Formaria part de les reformes d'època moderna (segles XVI-XVIII), ja que no conserva elements de l'edifici original d'època romànica.
Cementiri de l'església vella de Santa Maria de Vilalba
A un costat de l'església es troba en cementiri municipal. Hi ha la distribució habitual dels habitacles pels nínxols i manté un bon estat de conservació. En destaca l'escultura feta per l'escultora olotina Rosa Serra i que es troba en un indret preeminent del cementiri. Hi ha un croquis elaborat per Antoni Gallardo al fons fotogràfic de la Diputació de Barcelona-Servei de Monuments.
Nucli de Trentapasses
A l'altre costat de l'església es troben les restes de l'antic nucli de Trentapasses. Actualment, només en queden algunes parets i s'intueixen algunes construccions arrasades i sobretot malmeses per la vegetació existent. Es pot veure un arc d'entrada d'un edifici que arrenca d'una de les parets laterals de l'església. Té el seu origen medieval, segurament entre els segles XIII-XIV quan semblaria que tindria la seva màxima esplendor en nombre d'habitatges. El seu nom és origen del nom que s'aplicava a les construccions que es trobaven dins l'espai sagrat de les esglésies medievals dins les trenta passes existents a redós de l'edifici. Les construccions que s'hi anaven aplegant eren en un inici els cellers i petits magatzems de les masies disperses del terme, per tal de protegir els béns més preuats de les mans de les guerres locals i la violència imperant al llarg dels primers segles medievals. Més endavant aquestes petites construccions es transformaran en habitatges i origen de moltes viles actuals.
Pi de Vilalba
El Pi de Vilalba és un arbre centenari que es troba a la zona est del conjunt arquitectònic i antigament es trobava al costat de les primeres edificacions del nucli antic de Trentapasses. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions amb una base considerable. A part es perceben algunes parts malmeses, sobretot en l'escorça central, ja que segons la memòria oral el pi hauria patit els efectes d'algun llamp.
