Description
Aixecada al segle XI en estil romànic amb un sola nau i capçalera semicircular amb volta de canó i coberta de pedra, que encara es conserva. El campanar es va aixecar, poc després, al costat del presbiteri. L’antiga nau correspon a la central del temple actual i l’absis va ser refet al segle XII sobre la fonamentació primitiva.
Cap a mitjans del segle XX, l’arquitecte Josep M. Pericas hi va fer una petita intervenció de regust noucentista per dotar l’edifici d’uns punts de llum que mitiguessin en part la penombra de les naus: l’obertura de dues finestres de doble esqueixada als murs nord i sud de l’església.
L’edifici actual pot ser definit com de nau central coberta amb volta de canó i absis semicircular a la capçalera, dues naus laterals amb voltes d’aresta romana i un campanar de planta quadrada, amb basament alt i tres pisos.
L’any 1974 al temple va ser objecte d’una primera campanya de restauració, dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs, aleshores cap del Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona.
La segona restauració, portada a terme entre 1982 i 1986 pel mateix servei, tampoc no va pretendre canviar l’ús de l’immoble. Va consistir en la investigació documental i arqueològica prèvia, la reparació i consolidació de la fàbrica i el remodelatge de l’interior per adaptar-lo a la litúrgia actual i facilitar la visita didàctica a l’edifici. El resultat formal de la intervenció havia de permetre que el visitant comprengués clarament les transformacions que havia tingut el temple durant nou segles d’existència.