Marges de pedra

Fixeu-vos fins a quin punt, s. XVIII, era necessari aprofitar al màxim qualsevol racó per a conrear la vinya. Fins i tot, als vessants més costeruts i rocosos, on un marge de pedra servia per a fer un bancal on, amb prou feines, es podia plantar una filada de ceps. És espectacular veure com els marges de pedra seca es combinen amb la pedra natural, en una mena de comunió entre l’home i el medi. Òbviament, amb la fil·loxera, aquests marges van ser els primers a deixar-se perdre. La posterior mecanització del camp va accelerar la pèrdua agrícola d’aquests racons.