Marges i masets

Baixem pel fort pendent del barranc de Fraus. Les condicions més frescals fan aparèixer marfulls i aladerns. Els llentiscles es fan més alts. Són barrancs secs, estacionals i que només porten aigua després de pluges fortes. Els magnífics marges de pedra, de banda a banda i adaptats a les corbes del relleu, ens expliquen fins on, i amb quin esforç, havien estat conreats aquests vessants costeruts. Encara ara, queden oliveres amagades entre la vegetació. Als llocs més erms, on la roca era superficial, hi quedava el bosc que també s’explotava. Mitjans del XVIII fins a inicis del XX. Amb la fil·loxera i la Guerra Civil, s’abandonaren aquestes activitats. La posterior mecanització del camp, va fer que s’abandonessin aquests indrets difícils i els bosc, ara de pi blanc, ho envaís tot. Trobem, naturalment, aquests masets, tan necessaris per als pagesos i bosquerols que havien de venir a feinejar en aquests indrets. Lloc on aixoplugar-se; on deixar les eines i el menjar i provisions dels dies que haguessin d’estar fora de casa. També podeu veure a la façana, el fora on hi havia la fusta que servia per lligar l’animal (normalment de càrrega) que els acompanyava. A meitat del s.XX es van abandonar els últims masets i barraques d’aquests llocs més llunyans.