Introduction
Encara queden retalls de bosc que ens recorden com havia de ser aquest paisatge abans dels cirerers i abans de la vinya. Primer va ser un bosc litoral format d'alzines acompanyades a les clarianes del sotabosc d'aladerns, llentiscles i càdecs. Amb la tala dels alzinars i posterior plantació de conreus, va desaparèixer. El recent abandó dels camps al segle passat, ha afavorit l'establiment d'un bosc secundari de pi blanc, plantat en inici per obtenir algun rendiment forestal dels camps abandonats.
En llocs més obacs o frescals encara podem trobar restes del bosc autòcton.
Al marge del camí, trobareu una planta herbàcia alta, que floreix en groc pels voltants de Sant Joan. És l'herba de Sant Joan o pericó (foto) És de la família dels hipèrics i té importants propietats medicinals i aplicacions farmacològiques a fulles i flors. És font de triptòfan, precursor de la serotonina, important remei contra la depressió, l'angoixa, ansietat, anomenada "prozac natural".
Al muret que acompanya el camí veiem el coronament de les pedres amb lloses planes posades verticals en forma d'espiga?
Les pedres blanques són trossos de marbre que acompanyen les roques de llicorella abundant on som ara.