Introduction
Abans de 1830, el cementiri de Canet estava situat a la sagrera de l'entorn de la Parròquia, però les lleis que prohibien l'enterrament en zones urbanes va fer que canvies la ubicació a l'actual emplaçament. Canetencs benestants van construir panteons per a les seves famílies encarregant el projecte generalment al mateix arquitecte que feia les seves cases.
Panteó Busquets: Per Eduard Ferrés (1906). Estil modernista. El simbolisme és present fins al més petit detall. El màxim exemple és la representació d'un crani envoltat de cucs que ens evoca la futilitat de la vida sota la creu d'Adam.
Panteó de Font Montaner: Inicis s.XX. Per Lluís Domènech i Montaner. Modernista. A les quatre cantonades hi ha escultures de grans dimensions de Pau Gargallo, que representen els quatre evangelistes.
Panteó de Ricard Capmany. Per Lluís Domenech i Montaner (1910). Destaca el camafeu de marbre blanc fet per Josep Llimona. Capmany va fer donació verbal a la família Lluís Domènech i per això hi ha nínxols amb els seus noms. Ells estan enterrats al cementiri de Sant Gervasi a Barcelona.
Pau Font: Per Josep Cabruja (1894) Estil neoclàssic. És la capella cúbica amb l'àngel del judici final al sostre. A la vila, aquesta escultura es coneix com l'Àngel de la FAI, ja que durant la Guerra Civil els anarquistes, entre altres mutilacions, li van treure la trompeta i li van trencar el dit admonitori.