Introduction
Actualment aquesta és la formació dominant al voltant del turó de Sant Bàrbara. Ha estat plantada en substitució de l'alzinar i la roureda primigenis. De manera natural substitueix a la roureda quan el clima es torna més contrastat. Aquí es va afavorir per obtenir millor rendiment econòmic del bosc.
Ara bé, cal tenir en compte que els castanyers es moren. Fa 20 anys que, a Catalunya, una greu malaltia asseca els arbres: el xancre del castanyer. El xancre és un fong que penetra per una ferida i, un cop dins, s'escampa i asseca l'arbre. Anireu veient troncs secs aquí i allà.
Actualment es lluita contra aquest fong infectant artificialment els arbres petits, amb soques de fong que no són tan agressives (gràcies a un virus que les debilita). D'aquesta manera, l'arbre resta immunitzat davant l'atac d'una soca agressiva lliure.
El tipus d'explotació practicada sobre els castanyers ha anat variant al llarg dels anys en funció de les necessitats del moment. Antigament, l'objectiu era aconseguir arbres grans, d'on s'obtenia fusta per a mobles, a més de recollir-ne les castanyes. Posteriorment, calien diàmetres més petits per fer les diferents parts de les bótes de vi; es tallava el tronc principal i s'aprofitaven els rebrots (rectes i sense nusos) en períodes de tala de cinc anys. El bosc de rebrots era la perxada.
Actualment es tallen al cap de deu anys per obtenir pals per biguetes o tanques.
Pels voltants podeu veure altres arbres acompanyats de la roureda que hi havia abans dels Castanyers. Són el cirerer boscà i el trèmol (un tipus de pollancre de muntanya).