Introduction
Els prats ocupen prop del 9 % de la superfície del parc. El prat sabanoide d'albellatge el localitzem, bàsicament, al vessant barceloní que coincideix amb el solell de la serra, però nosaltres aquí en trobem un mostra, en aquesta pineda de pi pinyoner també solella.
Aquesta formació vegetal és considerada, per la comunitat científica, com una irradiació de les sabanes africanes dins del mosaic mediterrani. Com altres moltes espècies, aquesta gramínia (foto) és una planta exòtica que es troba bé al nostre país i en alguns llocs esdevé invasora. Ocupa les clarianes que corresponien principalment a gramínies més petites com el llistó alternat amb petits arbusts com la farigola, les botges o algunes estepes.
Actualment als prats sabanoides, s'observa com la vegetació s'estructura en dos estrats herbacis ben diferenciats: un d'alt, que pot superar el metre d'alçada, dominat per l'albellatge, i un de més baix, que arriba fins a uns 30 cm, definit pel llistó, que pot ser molt dens i ocupar tots els espais lliures. A més, hi són corrents altres espècies, com el fonoll, la ruda o la ginesta.
Aquests ambients oberts són àrees de gran interès ecològic, com ho demostra la fauna que hi viu, malgrat que a primer cop d'ull poden semblar espais empobrits per la manca d'arbres.
La desforestació (tala) i l'aprofitament ramader, van afavorir l'establiment d'aquests prats. També la recurrència dels incendis, generats en aquests mateixos espais, perpetuava aquest estadi inicial de successió. De mica en mica, el canvi d'usos permet la regeneració i aquests prats evolucionen cap a formacions arbustives on més tard s'hi farà el nou bosc.