Introduction
La vil·la de Centcelles és una de les nombroses vil·les romanes que s'escampaven pel terme, properes a la gran capital, Tàrraco.
Conserva les canalitzacions de l'aigua i restes dels seus banys i altres dependències que conformaven una típica explotació agrícola romana, amb els seus estables pel bestiar, els dipòsits pel gra i l'oli i les habitacions pel servei i pel dominus o senyor de la vil·la.
Les termes, o per dir-ho amb més propietat, els banys romans de la vil·la de Centcelles, eren un espai d'higiene, però també un espai lúdic d'esbargiment, de relaxament i trobada, del que gaudien, cap a darrera hora de la tarda, el senyor de la vil·la, la seva família i els seus convidats.
Annexades a aquest conjunt termal hi trobem les latrines, amb un sistema de clavegueram emprat també per l'aigua de les piscines dels banys.
Al segle IV es transforma la sala central de la vil·la afegint-li una cúpula amb mosaics i una cripta subterrània. En època medieval s'hi establiria un petit poblat, un nucli de població independent i paral·lel a Constantí, i la sala central amb la cúpula de mosaics esdevindria l'ermita de Sant Bartomeu.
Gaudiria fins i tot d'institucions pròpies (Consell de Centcelles), però la població s'estancaria i aniria emigrant cap al veí Constantí que, amb les seves muralles i castell, oferia una millor protecció.
A partir del segle XV, Centcelles figura ja com a part del terme de la Universitat de Constantí i no com a vila independent. Després es reconvertiria en una masia fins que la tasca de l'Institut Arqueològic Alemany va consolidar aquesta vil·la com un referent històric i arqueològic de primer ordre.
Font: La Ruta de l'Aigua. Rutes de Constantí, nº1. Ajt de Constantí.