Introduction
Encara ens trobem a prop del nucli urbà de la Torre de l’espanyol i estem envoltats d’un mosaic de cultius diferents. El paisatge que ara veiem no sempre ha sigut aquest, sinó que és el resultat d’un procés de transformació dut a terme per l’home al llarg dels anys.
Inicialment aquests terrenys estaven ocupats per vegetació espontània, la qual ha sigut substituïda gradualment per espècies més beneficioses per l’home. En primer lloc s’aprofitaven les terres més planeres, més properes al poble i més fèrtils, però amb el creixement de la població es crea la necessitat de cultivar noves terres ara ja no tan planeres ni fondes. És a partir d’aquest moment que sorgeix la necessitat de despedregar els terrenys i de fer els marges per abancalar el terreny que caracteritzen el paisatge que ara veiem.
A prop del poble es cultivaven llegums, hortalisses i fruiters per l’autoconsum. Els cultius principals eren l’olivera i l’ametller els quals encara perduren a prop del nucli urbà. La resta de terres, més allunyades del poble, estaven principalment ocupades per la vinya, però van ser abandonades i progressivament envaïdes per la vegetació actual, amb l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX.