Introduction
Aquí hi ha la barraca de Can Bassoles, mas que trobarem tot baixant. Ha estat restaurada pel Grup Ecologista Quercus. La coberta és una falsa cúpula.
Fins al s. XIX l'agricultura encara era viva i els masos eren els responsables de mantenir el paisatge agrari.
Quan els camps eren lluny de casa i per tal d'estalviar transportar eines i materials petits diàriament, es construïa una barraca on es guardava tot això. També es guardava el fato (menjar) i l'aigua, i alhora servia per descansar al migdia i tenir una ombra per fugir del sol, ja que no hi havia massa arbres.
Ens envolta la pineda jove amb arbusts alts (càdecs, llentiscles, aladerns, arboços,etc.), però hauríem de veure una de les plantes que troba aquí el seu límit nord de distribució mediterrània: el margalló.
Aquesta palmereta té les fulles amb espines i és molt resistent als incendis, ja que rebrota de la soca. El sexes estan separats en plantes diferents i hi ha un escarabat específic encarregat de pol·linitzar els dos sexes.
Amb les fulles, a les terres de l'Ebre i València es feien molts estris domèstics (estores, cabassos, escombres,etc.). A l'Argentina es conrea per consumir el cor tendre de la seva tija. Els dàtils madurs cap a finals d'estiu, també es mengen, però són una mica aspres.