Introduction
A les parts obagues i amb pendent de la serra, on el sòl conserva humitat suficient, s'hi desenvolupa l'alzinar litoral: amb alzines més grans on el terra és més profund i fèrtil i més petites on és més prim i pobre.
Aquí les alzines són petites i de troncs prims. Possiblement fins a mitjans del s. XIX es carbonejaven. L'ombra de l'alzinar és fosca i fa que, a sota, no hi creixin massa plantes: heures, la rogeta, el galzeran de bonics fruits vermells i alguna esparreguera.
El que li dóna un aspecte més selvàtic és l'arítjol, que penja allà on toca el sol, amb fulles en forma de cor i unes tiges plenes de punxes que sovint ens traven el pas. A les petites clarianes (com aquí on som ara) hi domina el llentiscle o mata.
Els cingles que tenim al davant, erosionats pel vent, estan just a sota l'antiga Ermita de Bruguers. En una de les covetes, un pastor hi va trobar la Verge de Bruguers. Les cavitats més inaccessibles d'aquestes parets segur que han ofert llocs de cria per a falcons, corbs, i fins i tot algun gran duc (el mussol més gran de la península).
Les oliveres que veiem sota nostre i també abans en algun moment, juntament amb marges de pedra, ens expliquen que fa anys, en aquests vessants drets de Bruguers hi havia explotació agrícola.
Tornem a gaudir de vistes, ara també cap a Sant Ramon i el Tibidabo.