Introduction
L'azina surera o suro (Quercus suber). A la muntanya mitjana de pluges generoses, clima litoral o temperat i amb sòls de caràcter àcid, es fa aquest arbre, cossí de les alzines però amb capçada més clara.
Com podeu veure el seu aprofitament principal ha estat i encara és, l'escorça, és a dir: el suro.
L'escorça es desenvolupa en gruix i cada deu anys es fa la pela, consistent en retirar plaques de suro i deixant el tronc nuu, com podeu veure. Queda al descobert una escorça més fineta i tendre que ràpidament s'enfosqueix i endureix. De les plaques es fan principalment taps de suro o diferents formats d'aïllaments.
Al tenir una capçada clara, permet que al sotabosc s'hi desenvolupin altres plantes com aquí veiem: grans com el bruc arbori o el cirerer d'arboç, o més petits formant brolles com els caps d'ase o les estepes.