Introduction
La gestió dels camps de conreu, cada vegada més grans, han fet fora les herbes arraconant-les als marges i vores.
A la primavera és el millor moment per gaudir de la diversitat de plantes que formen aquesta estreta franja silvestre. Alhora la seva floració atrau molts insectes i papallones que alhora són aliment d'ocells. Vam trobar l'escabiosa, la psoralea, malves, espigues, fonoll, viperina, etc. Ens va fer gràcia veure l'herba de Sant Joan o pericó (foto) que floreix pels volts de Sant Joan.
També nomenada herba de l'alegria o herba foradada (pels puntets clars, glàndules, que presenta la fulla si la mirem a contrallum)
És herbàcia i fa de 30 a 60 cm d'alçada, i té les tiges erectes amb fulles verdes i oposades. Les seves flors tenen cinc pètals amb glàndules als marges, visibles com a punts negres, les quals contenen hypericina i hyperforina com a principis actius més destacats.
És una planta utilitzada com a medicinal: per l'oli de cop, (antiinflamatori, ferides, cremades, antisèptic); també se'n diu "Prozac natural" per les aplicacions com a sedant, antidepressiva i per l'ansietat.