Introduction
Amb els peus cansats i el cap ple d’històries, la Maria i l’àvia tornen al poble quan el sol ja s’amaga. En passar de nou prop del castell de Bellpuig, la Maria abraça l’àvia amb agraïment.
—Gràcies per aquest dia màgic, àvia. Ara ja conec una mica la xarxa de masies i el món dels pagesos del bosc. Estic ansiosa per seguir aprenent.
L’àvia li fa una abraçada càlida i li diu amb amor:
—El teu cor és pur, Maria, i el bosc t’ha acceptat com una amiga. Si continues aprenent i estimant la natura, un dia seràs la futura Remeiera de les Guilleries.
La Maria, sorpresa, exclama:
—Jo? Una remeiera de debò?
—Sí, estimada. Tens el cor i l’ànima d’una remeiera, i avui has començat el teu camí. Els pagesos i pageses de les Guilleries ens necessiten per mantenir la salut de les persones i també de la natura. Sols podem viure de forma sana en un territori sa, i per això cal cuidar la natura i estimar-la com a nosaltres mateixes.
Amb el cor ple d’emoció, la Maria pren el vell podallet que l’àvia li ofereix com a símbol del seu destí. Amb els ulls ben negats per aquest gest de l’àvia, la Fadrineta de Sau accepta la seva responsabilitat com a remeiera i com a defensora de la natura.