Introduction
Fixeu-vos en el vessant solell que teniu al davant.
Aquests graons de marges de pedra seca, pendís amunt, feien possible l'augment de la superfície de conreu de vinya. Són el més significatiu de tota la ruta. Era una pràctica habituala tota la Catalunya on es feia vinya i el terreny era pedregós, clar.
Quan el monocultiu de la vinya es va anar deixant cap a finals del s. XIX amb l'arribada de la fil·loxera, els plans es van anar reconvertint cap a conreus cerealístics i la vinya va anar quedant arraconada fins a l'arribada de peus americans resistents a la malura.
Els marges permetien guanyar feixes planes on poder conrear, vinyes primer, oliveres i ametllers després.
Naturalment, tocant als marges hi trobem barraques de vinya. Vigents fins al segle XIX, amb l'arribada de la fil·loxera, cap a la primera meitat del segle XX, es van anar deixant. La plaga i el canvi d'activitat agrícola van anar afavorint l'abandó del camp i en conseqüència l'ús de les barraques.