Introduction
El mas Olzinelles és actualment l'únic testimoni resultant d'una antiga sagrera medieval documentada des del segle XI. La sagrera era un espai, sagrat, al voltant de capelles consagrades, on s'hi construïen dipòsits per guardar vins i sitges per cereals.
Amb la desaparició de la sagrera, el mas va anar absorbint totes les propietats del voltant. Cal pensar que la construcció actual té els seus orígens als segles XIV-XV. Al segle XVIII va conèixer un dels moments de màxima esplendor, basant la seva riquesa en el conreu i explotació de la vinya. Aquesta abundància econòmica es va plasmar en l'ampliació arquitectònica del conjunt del mas que en l'actualitat s'aprecia. Cal pensar que les lloses sepulcrals que se situen vora l'església de Sant Jaume d'Olzinelles pertanyen a la família propietària del mas.
Com es pot apreciar, la família propietària foren els Bertran, que amb tota probabilitat fundaren la casa Gran del Pont del Cabrianes, coneguda com a "Can Bertran". Segurament el trasllat de la família a aquesta nova casa vora el pont, deixà en mans de masovers el mas original. Fins a la dècada del 1970 la casa fou habitada per masovers.
Pel que fa a Sant Jaume d'Olzinelles: El domini de la canònica de l'Estany sobre la parròquia d'Olzinelles va arribar fins l'any 1592 quan passà a domini episcopal. L'any 1685 tenia com a sufragània l'antiga parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts (més endavant, passarem prop la paret enrunada que encara queda). Ambdues parròquies eren assistides per un sol rector que no residia en cap de les dues, potser per manca de rectoria. La seva funció com a parròquia la conservà fins el 1903, quan es traslladà aquesta funció al nou temple aixecat a la colònia del Pont de Cabrianes. En aquells moments, Sant Jaume d'Olzinelles restava molt apartat del nucli principal d'habitants que era la colònia, i era dificultós assistir als oficis, essent més pràctic aixecar un nou edifici prop de la població.