Introduction
Entrem per aquest corriol fins a tocar la base del cingle. Aquests talls de sediments continentals s'han anat formant per l'erosió del riu Anoia. Són conglomerats amb matriu calcària i lutites (llims i argiles) rogenques.
A la part baixa, el freàtic mena en forma d'humitats i degotalls calcaris, on es fa una falguera molt bonica: l'herba capil·lera (Adianthum capillus veneris), però té altres noms com: falzia, falzia de pou, capil·lera, herba de font.
El seu nom en llatí capillus-veneris significa "cabells de Venus" fent referència a la semblança dels fins i abundants pecíols negres a una cabellera.
Tradicionalment, s'ha fet servir com a pectoral i emmenagoga (afavoreix la menstruació) a la medicina casolana. També s'ha usat com a planta d'interior per la delicadesa de les seves frondes.