Introduction
Ens trobem al Serrat dels Ginebres i ens fixem en uns arbustos o petits arbrets a banda i banda del camí, es tracta de càdecs.
Sovint la toponímia (els noms dels indrets) fa referència a elements de lloc. En aquest cas fixeu-vos en l’arbust més abundant a banda i banda de camí: és el càdec, aquí anomenat popularment ginebre. El càdec es diferencia del ginebre en el fet que les seves fulletes punxants tenen dues ratlles blanques a la cara superior i les del ginebre només una. Per altra banda, el fruit del càdec madur és una baia de la mida d’un cigró de color bru vermellós, i les del ginebró són de color negre blavós i més petites.
La fusta és de molt bona qualitat i es feia servir per fer pilastres i pals de tanques. És fàcil de treballar, de bonic color i agradable aroma pel qual és molt apreciada en ebenisteria. Per destil·lació seca del cor dels troncs més gruixuts s’obté un oli amb propietats antisèptiques.