Introduction
L'edifici, d'origen medieval, va començar a funcionar com a rectoria al segle XVIII, servint de residència al rector i, possiblement, als vicaris. Durant el rectorat de Joan Espina (1755-1780), es va reformar a fons, incloent-hi la reparació de golfes, celler i altres espais, i la construcció d'un cup nou. L'edifici va patir greus danys en el 1835, durant la crema de convents, i novament en la Guerra Civil de 1936, inclòs un bombardeig que va destruir part de l'angle oest.
Després del bombardeig, la rectoria es va traslladar a un nou edifici l'any 1940. A partir de la dècada de 1970, l'edifici es va dividir entre famílies d'estiuejants, fins que, als inicis dels anys 2000, es va rehabilitar completament per destinar-lo a habitatges particulars.
