Introduction
Som als altiplans segarrencs de la comarca de l’Anoia, en un extrem de la Depressió Central i al centre d’una petita vall formada pel tot just naixent riu Anoia, inici de la davallada cap a la cubeta de la Conca d’Òdena.
Un 60% aproximadament del terreny és dedicat al conreu de cereals de secà, principalment blat i ordi, si bé actualment s’està afegint la colza.
Per altra banda, el 40% restant és ocupat pel bosc formant retalls i clapes entre camps o en llocs de més difícil accés com els tossals. Els arbres predominats són el pi blanc i la pinassa. Hi ha també petits nuclis de roures, de garrics i sobretot d’alzines. El clima mediterrani de caràcter continental, més contrastat, fa que trobem el roure valencià i l’alzina carrasca, ambdós de fulles més petites.
Aquesta alternança de camps-bosc afavoreix la biodiversitat del paisatge, tant de plantes com d’animals. El cabirol o el mussol banyut en són només un exemple.