Introduction
Jaciment arqueològic descobert a finals del mes de desembre de 1978 per part de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Es va detectar a partir de l'aparició de material ceràmic i lític en superfície de cronologia prehistòrica i iberoromana.
La dificultat de conrear aquests indrets fa que el bosc pervisqui. En aquest tossal a més dels pins i les alzines carrasques, domina un arbust: el càdec (foto) també anomenat "fals ginebró".
El càdec ( Juniperus oxycedrus ) és un arbre d'aspecte arbustiu. Les fulles són dures i en forma d'agulla punxant, amb dues ratlles blanques al damunt, els fruits semblen unes boletes de color rogenc quan són madurs.
Els fruits del càdec s'han utilitzat com els del ginebre en la medicina popular: diürètics, estimulants del ronyó, digestius, carminatius (gasos intestinals), cistitis i afeccions urinàries, reumatisme, gota, infeccions respiratòries, entre d'altres.
També se n'extreu l'oli de càdec de la destil·lació dels troncs i arrels gruixudes. Aquesta mena de suc xaropós i reïnós s'utilitzava per curar radicalment les llagues, afeccions cutànies i inflamacions articulars, tant en persones com en animals.
A la llinda de la porta de l'edifici principal s'hi troba inscrita la data 1806, que correspon a alguna reforma molt posterior als orígens de la casa.