Introduction
Distància recorreguda: 1,5 km / 0,81 MN GEOMORFOLOGIA La Cala Montgó és el principal accident geogràfic de tota la façana litoral del parc natural amb una longitud màxima de 1000 metres i 600 metres d’obertura a mar. La seva forma arrodonida respon al d’una gran dolina que a l’enfonsar-se queda recoberta pel mar que a poc a poc l’hauria profunditzat i ampliat per l’erosió. Les dolines són depressions circulars o el·líptiques que es formen per l’enfonsament sobtat del sostre d’una cavitat. Cavitats formades per la dissolució de les roques calcàries provocada per l’aigua que circula pel seu interior. La rapidesa en què es genera el col·lapse del sostre genera parets verticals tal com es pot veure al marge sud de la cala. El Torrent de Mas Sec, que desemboca actualment a Montgó i aporta els sediments que formen la platja, va ser probablement desviat bruscament del seu curs original cap a la platja de Riells on desembocava degut a aquest enfonsament. TORRE DE MONTGÓ Torre de vigilància a 105 m d’alçada va ser construïda el 1598 durant el regnat de Felip II amb funció de vigilar les incursions dels pirates. Les bones vistes que es tenen des de la seva ubicació cap al Golf de Roses el converteixen en un punt estratègic utilitzat posteriorment com a territori militar durant el temps de la dictadura. Els pirates atemorien tots els nuclis costaners amb les seves cruels incursions. Perquè el sistema fos més eficaç les torres es comunicaven visualment unes amb altres i així podien fer arribar els senyals d’alerta més ràpids i més lluny. Com a mitjà de defensa la torre de Montgó va ser construïda amb la porta d’accés aixecada uns metres de la base. D’aquesta manera, en cas de perill, es retirava l’escala per on s’accedia i això dificultava als atacants la possibilitat d’esbotzar la porta. A més de les torres de defensa, a la zona es va promoure la fortificació de masos alguns dels quals encara perduren al voltant de Torroella. FRONTERA Des d’aquest punt es pot veure la diferència en la pressió urbanística entre les dues ribes de la cala. A la platja de Montgó hi ha el límit municipal entre Torroella de Montgrí (la platja i la riba sud sense edificacions de la cala) i l’Escala (la riba fortament urbanitzada del nord de la cala), per tant, entre el Baix i l’Alt Empordà. Als anys que el desenvolupament turístic es va expandir amb més agressivitat, al municipi de l’Escala hi havia carència de terrenys amb vistes al mar com els que es troben a Montgó, mentre que Torroella tenia espai de sobre per urbanitzar als voltants de l’Estartit molt més propera al nucli urbà. A més, bona part dels terrenys pròxims a Montgó del terme de Torroella pertanyien a l’exèrcit. La urbanització de punta Montgó inicialment era petita i concentrada a l’extrem del cap i seguia la idea emprada a Binibèquer vell (Menorca, 1964), d’emular l'estil d'edificació propi dels pobles costaners del Mediterrani. Més tard la urbanització va anar creixent de forma descontrolada i ara ocupa tota la península de la punta Montgó. La riba sud està actualment protegida, ja que forma part del parc natural.