Introduction
Distància recorreguda: 1,7 km / 0,92 MN EL CAP DE CREUS I EL GOLF DE ROSES Des de la punta Milà tenim una bona panoràmica del golf de Roses i dels relleus de la península del Cap de Creus. El Cap de Norfeu, el més pròxim que podem observar a l’extrem de la península, és l’únic exemple de penya-segat calcari de gran entitat a Catalunya a part del litoral del Montgrí. Darrere seu es pot intuir la mateixa punta del Cap de Creus, punt més oriental de la península Ibèrica i extrem de la serralada Pirinenca abans d'enfonsar-se al Mediterrani. El parc natural del Cap de Creus gaudeix d’un patrimoni geològic i biològic formidable que s'endinsa deu quilòmetres mar endins convertint-lo en un mirador privilegiat pel pas migratori d’aus i cetacis. Davant nostre, entre l’Escala i Roses, s’estén el golf de Roses. Originàriament, aquesta gran badia estava completament ocupada per una successió d’aiguamolls. Amb la creació als anys seixanta d’urbanitzacions turístiques, com les d’Empuriabrava i de Santa Margarida molts ells han desparegut. El 1976 el Grup de Defensa dels Aiguamolls inicia una lluita per evitar la construcció de noves urbanitzacions que haurien acabat de destruir tot aquest espai. La lluita culmina el 1983 amb la declaració del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà que ha comportat un espectacular recuperació dels seus valors naturals. El golf de Roses va suposar la porta d’entrada de la civilització Grega i Romana a la península Ibèrica. Al segle VIII aC navegants grecs s’establiren inicialment en aquesta zona d’aiguamolls per a comerciar amb els pobles natius ibers. De fet, en grec, el topònim Empòrion significa mercat i de la seva derivació prové el nom actual de l’Empordà. El seu pas ha deixat les restes arqueològiques més importants d’aquesta civilització a la península Ibèrica.