Introduction
Distància recorreguda: 5,3 km / 2,86 MN Precaucions: Si desembarqueu a la platja tingueu precaució amb el banyistes i intenteu interferir el mínim amb la resta d’usuaris. Concentreu tot els caiacs en un mateix punt per ocupar la mínima superfície possible. PLATGES I SEDIMENTS La costa es troba puntualment tallada per barrancs que s’han originat en zones de major feblesa de les roques i que formen petites cales on hi desemboquen els principals torrents, localment coneguts com a còrrecs, del massís. Les platges són acumulacions costaneres de sediments. A la cala Ferriol la platja esta formada bàsicament per còdols calcaris que procedeixen de l’erosió del propi massís i que son transportats fins a la platja pel còrrec de cala Ferriol. Com que el trajecte és curt, els còdols són de mida gran ja que no hi ha temps per erosionar-los més. L’orientació est de la cala dificulta l’arribada de sediments fluvials fins procedents del Ter o el Fluvià. SURGÈNCIES D'AIGUA DOLÇA La major part de la pluja que cau sobre el Montgrí s’infiltra per les abundants esquerdes, conductes i cavitats que formen el massís i desapareix ràpidament de la superfície. Aquesta manca d’aigua superficial confereix al paisatge del Montgrí aquest aspecte sec i aspre escassament cobert de vegetació. Tota aquesta aigua que s’escola cap a sota terra va omplint l’aqüífer del Montgrí que desemboca al mar a través d’una amplia xarxa de surgències normalment submarines distribuïdes per tot el litoral del massís. A la cala Ferriol, podem observar una d’aquestes fonts d’aigua dolça al cantó nord de la cala, entre les roques, i just al nivell de la superfície del mar. LA GRAN PAELLA Pere Ros i Salart, antic pescador de l’Escala va anar reconvertint el seu negoci cap al dels creuers turístics a partir dels anys 1950 creant finalment l’empresa Mare Nostrum. Una de les sortides que feia, tenia com a destí aquesta cala i es coneixia com “la gran paella”. Tota la banda dreta de la cala (mirant d’esquena a mar) va quedar modificada amb un terra i unes columnes fetes amb formigó i el sostre de fustes cobert de canyes. També hi van construir una petita edificació amb maons que feia la funció de cuina a tocar de mar. Arribaven a la cala amb un vaixell amb 400 persones fent apartar a tothom a toc de sirena. Quan el creuer va deixar de visitar la cala cap a l’any 1996 degut a la pressió creixent dels altres usuaris les instal·lacions van quedar allà abandonades. Amb la declaració del parc natural es va voler renaturalitzar la zona traient tot el que hi havia però encara es pot distingir les restes del havia sigut la cuina.