Introduction
El 40% dels boscos de Catalunya són mixtes. És a dir, formats per diverses espècies, com aquí a Vilanova, continuació dels obacs de la Serralada Litoral.
La gestió agroforestal al llarg dels segles ha portat a aquesta situació. Les diferents condicions de qualitat del sol i disponibilitat d'aigua accentuen encara més aquesta diversitat d'espècies arbòries.
Aquí on som ara, l'alzinar seria el bosc dominant fins que els pins (pi blanc i pi pinyoner), ajudats per l'acció de l'home, van començar a guanyar protagonisme fins al dia d'avui. A les orientacions més fresques i obagues, on no s'hi ha intervingut, els roures aprofiten per fer-se veure però de manera minsa. Si us fixeu, des d'aquest punt podem distingir les quatre espècies al voltant nostre.
En aquest sentit, les pinedes i els alzinars, tot i viure en condicions d’humitat diferents, són el tipus de bosc més comú del Vallès. Les característiques de cada espècie (mida de fulla, capçada...), el tipus de sol i humitat on es troben, fan que el seu sotabosc i, per tant, les espècies vegetals i animals que hi viuen, siguin diferents.