Description
La vila de Camarasa va néixer al voltant del castell, un bastió que va sorgir en època andalusina amb la funció, possiblement, de punt d’observació sobre la vall del riu Segre i alhora ser refugi fortificat.
L’any 1050, l’emir de Lleida Yüsuf al-Muzaffar va lliurar el castell de Camarasa al comte de Barcelona com a testimoni d’un acord polític, i la fortalesa es va integrar dins l’òrbita del Casal de Barcelona fins a finals de l’edat mitjana. El comte el va cedir a la seva esposa, Almodis, el 1056 amb motiu de les seves noces i juntament amb altres castells i tributs. La comtessa Almodis va fer una important tasca política a la zona.
D’aquell castell medieval, en resta poc. L’estructura més ben conservada és una torre albarrana (de l’àrab, albarrana, que vol dir fora muralles). La torre és, però, d’època feudal, probablement del XIII, dos segles després del període andalusí. El fet que la construcció perdurés en el temps va fer que la memòria popular li atorgués la denominació “temps dels moros” com el temps més llunyà que hom pot recordar.
Es tracta d’una torre de planta pràcticament quadrada (6 x 5,80 m) i de 12 metres d’alçària que complementava el clos emmurallat que envoltava la vila. Està dividida en tres nivells: la planta baixa, que feia funcions de magatzem, i dos pisos superiors. Va ser restaurada entre els anys 2007 i 2010.