Description
L'església parroquial de Sant Martí de Montclar es troba al centre del nucli urbà, a la plaça del poble i queda tancada en un clos que inclou el cementiri adossat a l'angle sud-oest i l'antiga rectoria a llevant, tots inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El clos disposa d'un portal d'entrada que recolza per un costat en l'edifici de la rectoria i per l'altre en el mur que tanca el cementiri. És una porta coberta amb teuladeta a doble vessant, amb llinda horitzontal amb la inscripció MESTRE 1690 81 RAL HAEC EST DOM DEI ET PORTA COELI.
Església
És d'estil romànic, va ser construïda al segle XII, amb modificacions de diferents èpoques, i va ser reformat completament la dècada de 1970. És de nau única coberta amb teulada a doble vessant, amb absis semicircular, a l'extrem de llevant, tan ample com la mateixa nau. Té annex un campanar de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. S'hi afegiren al segle XVII dues capelles a manera de transsepte. Al mur de migjorn s'obre la porta rectangular amb dos marcs, i un frontó triangular que té un altaveu; una teulada a doble vessant protegeix el conjunt. La llinda horitzontal de la porta té la inscripció: ALABAT SIA LO SSM SACRAMENT 1678. Sobre la porta hi ha les restes d'un rellotge de sol esgrafiat. Al costat de la porta hi ha afegit un porxo cobert amb teulada a un vessant. El parament és de carreus de pedra de dimensions grans, quadrats i col·locats a trenca junt, amb el morter de calç ben visible entre les juntes. Dins es conserven dos retaules barrocs així com un altre d'estil neoclàssic. El retaule major dedicat a sant Martí és del segle XVIII, a una capella lateral conserva un retaule de la Mare de Déu del Roser, també barroc, i a l'altra capella lateral hi ha el retaule de sant Isidre, neoclàssic tardà, tots dos del segle XIX. Es conserva també una pica baptismal, una pica de pedra rectangular, una pintura sobre llenç d'època barroca que representa la resurrecció de Crist amb la Síndone.
La Rectoria
L'edifici de la rectoria es troba a llevant de l'església, obert a la plaça. Es tracta d'un edifici de finals del segle XVII. Consta de tres pisos amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. El parament és de carreus de pedra de grans dimensions disposats en fileres i units amb morter. Les obertures són més aviat escasses i petites. La porta que s'obre a migdia és d'arc rebaixat. De la seva façana en sobresurt un balcó que forma una eixida mirant a la plaça, coberta amb teulada a doble vessant i barana de fusta, i una altra que forma un porxo en la planta baixa amb quatre obertures en arc de mig punt. Allà hi podem trobar un pou octogonal de pedra. A la porta principal hi ha la data 1767 i a una finestra del pis 1778.
El Cementiri
D'origen medieval, tot i que molt possiblement llavors s'estenia al voltant de l'església, el cementiri de Montclar consta d'un recinte amb la Creu del Pedró al centre (segles XVIII-XIX). Aquí s'hi beneïa el terme i es resava entre les diades de la Santa Creu de Maig i la de Setembre, demanant la protecció de les collites. També hi podem trobar un tancament i la porta d'accés de ferro, on es llegeix la peculiar frase "Avui jo demà tu" 1912.
